Davant de la celebració del primer any de Govern de la Generalitat, la CUP Crida Constituent valora que aquest executiu no ha estat capaç d’impulsar polítiques socials pròpies i mínimament ambicioses a l’alçada de les problemàtiques reals de la gent que viu a Catalunya, renunciant també a aquelles que es poden dur a terme en l’àmbit estrictament autonòmic. També cal destacar la incapacitat del govern i del Parlament de Catalunya per plantar cara a la repressió de l’Estat per mantenir l’autonomia de la cambra. 

Mentre que el discurs que s’ha assumit des del Govern és maximalista i de retòrica republicana, la pràctica governamental ha estat i segueix sent una assumpció auto-disciplinada de les directives de la Unió Europea i dels límits constitucionals, totalment allunyada de totes aquelles polítiques sobiranes que podrien fer avançar en el camí de l’exercici del dret a l’autodeterminació i de garantir els drets socials bàsics per a la majoria de població de Catalunya. 

Observem com la crisi econòmica i social castiga cada cop més el Principat i com la consolidació de les retallades i les privatitzacions se segueixen establint com a forma de sortida d’aquesta crisi de manera que es privatitzen els beneficis i es socialitzen les pèrdues en matèria de drets bàsics. Alhora hem vist com en matèria d’habitatge, un dels principals problemes del país, ha anat llençant propostes sense haver-les treballat amb els moviments en defensa el dret a l’habitatge o les administracions locals i sí, en canvi, amb immobiliàries i/o administracions de finques. Aquest govern reprodueix les polítiques i dinàmiques neoliberals continuïstes, subordinades a la priorització del pagament del deute i als interessos i privilegis econòmics. En aquest sentit, el subgrup parlamentari de la CUP Crida Constituent ha proposat polítiques per tal d’afavorir la recuperació d’uns serveis públics cada cop més externalitzats amb la finalitat de revertir la concertació i privatització d’aquests serveis i avançar amb la recuperació de sobiranies en tots els àmbits. Per exemple, amb propostes per fer front a l’emergència habitacional, a la feminització de la pobresa, al desmantellament dels serveis sanitaris, a les polítiques extractivistes i de destrucció del territori i per posar llum a la opacitat dels despatxos, etc.