La llei del silenci implementada durant dècades al voltant de la Casa Reial amb la connivència de tots els nivells de l’Estat ha construït una imatge distorsionada i falsificada de la monarquia borbònica i els seus representants, que avui en dia és obertament qüestionada per una part important de la societat i els mitjans de comunicació per tot el món. I per molt que vulgueu amagar, silenciar o emblanquinar, la realitat és que la revelació de la poc edificant vida de l’anomenat “rei emèrit” no és un problema de caràcter privat, sinó que és un fet públic extraordinari i seriós. i significació institucional, que afecta totes les institucions de l’Estat i que deixa en evidència la institució monàrquica, el règim del 78 i la trama d’interessos falsos teixits al voltant de la Casa Reial.

Revelacions periodístiques sobre els suposats negocis il·lícits de Juan Carlos I, investigacions judicials sobre sumes milionàries de diners de dubtós origen i en comptes de bancs suïssos, l’ús pervers del públic per obtenir beneficis privats creant una camarilla de servents, aduladors i beneficiaris, renúncia diferida per part de Felip VI de l'herència del seu pare, i el recent i estrambòtic episodi de "fugida" a una destinació tan poc edificant com els Emirats Àrabs Units - gestionada per acord mutu entre la Zarzuela i la Moncloa en un desesperat intent de salvaguardar la desacreditada imatge de el rei i la monarquia-, són fets extraordinàriament greus, davant els quals cap institució no pot romandre impassible.

En aquest exercici de decència i higiene democràtica prematura, és fonamental l’acció dels poders executiu, legislatiu i judicial, que no només no estan tenint un paper exemplar, sinó que intenten amagar, blanquejar, minimitzar o portar al camp de l’acció privada és un escàndol a gran escala amb ramificacions a la majoria d’institucions estatals. Així, el govern central teixeix amb la Corona un vergonyós pacte per protegir la Monarquia; les Corts, amb els vots dels partits majoritaris, impedeixen la investigació fins a les darreres conseqüències d'una monarquia corrupta; el poder judicial dilata i retarda els procediments d’investigació i la legislació arcaica i antidemocràtica tipifica com a delictes contra la corona els exercicis bàsics de llibertat d’expressió i pluralisme polític, tal com dictamina el Tribunal Europeu de Drets Humans.

El Parlament de Catalunya no pot romandre impassible davant d’esdeveniments d’una gravetat tan extrema i, per tant, ha d’acordar, tan aviat com sigui possible, retirar els honors i distincions atorgats a Juan Carlos I i, en particular, la visualització d’imatges en honor a la seva figura que puguin existir en edificis de la Generalitat de Catalunya. Així mateix instar a les administracions curtes a fer el mateix.

Per això, el Parlament de Catalunya insta

1. Al Govern de la Generalitat a retirar les distincions i els elements d’homenatge que puguin existir a Juan Carlos de Borbó en edificis propietat de la Generalitat de Catalunya, per considerar que la seva actuació durant l’exercici del cap d’Estat i després de la seva renúncia a la Corona és incompatible amb l’ètica i la democràcia. 
2. A les administracions municipals a retirar les distincions i els elements d’homenatge que puguin existir a Juan Carlos de Borbó en edificis  propietat d’aquestes o en el nomenclàtor dels carrers.
3. Al Congreso de los Diputados a crear una Comissió d’investigació relativa a la trama vinculada a les presumptes il·legalitats i irregularitats comeses per membres de la Casa Reial i les influències polítiques, diplomàtiques i comercials amb Aràbia Saudí.