La CUP Crida Constituent, malgrat reconèixer que el Pacte Nacional contra la Segregació elaborat pel Síndic de Greuges ha aconseguit posar damunt la taula i evidenciar el problema de la segregació escolar, ha decidit no adherir-s’hi ja que considera que les mesures recollides no són suficients. La formació considera que les propostes que s’hi fan no van a l’arrel del problema, que és estructural, i no han estat pactades amb tots els agents que lluiten des de fa anys en contra la segregació escolar. 

Assumir aquest pacte comporta, implícitament, el reconeixement de la LEC com el marc d’acció vàlid en la lluita contra la segregació. Aquesta llei, malgrat atorgar un major marge en aquesta lluita, no dimensiona la segregació com un dels problemes principals del sistema educatiu català. 

Tot i que el document del Pacte contempla l’augment de diferents partides pressupostàries, no existeix cap concreció clara per fer possible que el Pacte esdevingui efectiu. Venim d’un període de fortes retallades en el pressupost dedicat a educació que encara no han estat revertides i el Govern de la Generalitat tampoc ha concretat cap compromís ferm per fer-ho. 

En definitiva, sumar-se al Pacte significa legitimar la doble xarxa educativa, ja que no s’hi entreveu cap intenció de minvar el poder de la concertada ni de limitar els seus privilegis. Si bé es parla de més control sobre les males praxis de les escoles de titularitat concertada i d’un major nivell de coresponsabilitat, això acaba traduint-se en una major dotació econòmica de les concertades que acceptin matricular alumnat en situacions més desafavorides. Acceptar això significa legitimar el pagament de quotes de la gran majoria d’alumnes de la concertada, malgrat que el sistema ha d’assegurar la gratuïtat del servei. 

La CUP-CC defensa una xarxa d’educació pública, laica i gratuïta des de l’escola bressol fins a la Universitat que inclogui el temps de migdia i els espais de lleure i esports. És l’escola pública la que està en condicions de lluitar contra la segregació, la que proveeix educació, des de la igualtat i la no discriminació, com a un dret i no com a un privilegi. Un pacte emparat en una llei que garanteix i vetlla per la supervivència de l’educació privada no és garantia, ja que quan els recursos són finits la inversió en l’escola concertada suposa menys finançament en l’escola pública.