Avui és imprescindible un gir de 180 graus en relació al model econòmic i social vigent al nostre país. Catalunya necessita tenir les eines polítiques, jurídiques i institucionals per tal de poder dur a terme les seves pròpies polítiques, però també necessita de les eines econòmiques per a fer-les possibles.

En aquest sentit, és imprescindible posar les bases d’un nou model de relacions econòmiques que vehiculi les necessitats de producció, consum i distribució de la societat al servei del conjunt de la societat, i no només en benefici d’algunes minories.

En una societat democràtica, el progrés econòmic ha d’estar relacionat amb l’equitat, la participació, la sostenibilitat ambiental –ajustant aquest progrés als límits físics de la disponibilitat dels recursos– i la cooperació.

Per això, i perquè la política i les institucions públiques han de servir al bé comú, han de permetre fomentar el desenvolupament col·lectiu, comunitari i personal, i no poden alimentar aquelles lògiques que es fonamentin en l’afany de lucre; i perquè Catalunya necessita aquells instruments que li permetin tenir capacitat de impulsar la seva pròpia economia a partir dels criteris descrits, per tot això és imprescindible dotar-nos d’una banca pública que sigui expressió de la sobirania financera i que alhora impulsi la sobirania econòmica.

Per això:

1. El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat de Catalunya a impulsar els treballs per la creació d’una Banca Pública catalana i:
   1. Iniciar el present any 2019 les accions necessàries per a transformar, a tots els efectes, l'Institut Català de Finances en la Banca Pública de Catalunya, essent la mateixa una entitat que pugui actuar en tots els camps que ho fa la banca convencional.
   2. La Banca Pública de Catalunya tindrà entre els seus objectius centrals facilitar liquiditat a l’economia productiva, l’economia social i el sector públic català.
   3. La Banca Pública ha de fer propis i promoure els principis, valors i objectius de la banca ètica.
2. Exigir al govern de l’Estat espanyol el traspàs de tots els béns immobles actualment propietat de la SAREB per a ser gestionats per la Banca Pública de Catalunya.
3. Comminar el Govern de la Generalitat de Catalunya a dur a terme una política sobirana en la gestió del deute públic i:
   1. Suspendre immediatament el pagament del deute fins que no s’hagi realitzat auditoria del mateix.
   2. Impulsar una auditoria del deute que tindrà com a objectiu saber com i en què s’han gastat els recursos i fomentar un debat públic sobre l’origen de la llosa del deute i les seves conseqüències per a la vida de les classes populars.
   3. Aquesta auditoria també tindrà com a objectiu dirimir quina part del deute és il·legítim i, en conseqüència, quina part és la que s’ha de deixar de pagar.