Segons l’informe INSOCAT “‘Treball precari, habitatge privatiu i manca d’inversió social’ la població en risc de pobresa ha augmentat a Catalunya i es situa en un 23’8% i a la meitat de llars de Catalunya els costa arribar a finals de mes. La manca de polítiques públiques transformadores i la insuficient inversió social fan que les desigualtats es perpetuin i la pobresa es cronifiqui.

A això hi hem de sumar que la reestructuració del capital a la perifèria europea comporta des de fa anys uns beneficis empresarials sostinguts que van acompanyats d’una sistemàtica devaluació de salaris i de les condicions de treball, que genera una recuperació del consum molt dèbil. En d’altres paraules, mentre el capital privat troba les maneres d’absorbir la riquesa col·lectiva a través dels ingressos, les subvencions i la transferència de capital públic, les classes populars són les que assumeixen el pes i els costos d’aquest sistema. A la pràctica, i en aquest context, no tocar els impostos, o baixar-los de forma genèrica, significa afavorir “que siguin els pobres qui paguin”, perquè a hores d’ara, els principals instruments disponibles per a la distribució de riquesa (el mercat, i l’Estat) fan que els rics cada vegada siguin més rics, i els pobres cada vegada més pobres.

En d’altres paraules, la distribució de la riquesa no està funcionant si del que es tracta és de corregir i no augmentar les diferències socials i econòmiques.

La fiscalitat no només pot intervenir en relació a la creixent desigualtat, sinó que conté elements claus de socialització i de incidència sobre les dinàmiques socials: així, amb els impostos sobre la riquesa o sobre el patrimoni, qui més té, més ha de contribuir a la cosa pública;  i amb els impostos sobre la renda, el fruit de la riquesa pot destinar-se a uns usos col·lectius i no a l’acumulació del capital en mans privades, distribuint enlloc de concentrant en poques mans la capacitat de consum i afavorint dinàmiques de consum col·lectiu o col·laboratiu, enlloc del consum individual.

És des d’aquesta doble perspectiva, que persegueix alhora una millor redistribució de la riquesa per reduir les desigualtats, i per altra banda, unes dinàmiques de canvi social que afavoreixin les dinàmiques públiques, col·lectives i col·laboratives, que proposem una reforma fiscal que vagi encaminada a una estratègia de sobirania econòmica, que esdevingui un canvi de paradigma i que serveixi per passar de privilegiar les estratègies del capital transnacional a articular una economia autocentrada. 

És per això que:

1. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a presentar en el termini de seixanta dies:
   1. Una modificació de l’import sobre la renda per a les persones físiques (IRPF) amb increments de l’1% per a trams superiors a 60.000€, del 2.5% als superiors a 90.000€, del 4% als superiors de 120.000€, del 5.5% als superiors als 150.000€ i del 10% als superiors a 600.000€.
   2. Una modificació de l’Impost sobre Donacions i Successions per tal de reduir, com a mínim, les bonificacions als grups I i II, i que aquestes bonificacions només s’apliquin a les herències inferiors a 200.000 euros (amb la possiblitat de quedar-ne exempt l’habitatge habitual fins a 300.000€).
   3. Una modificació de l’Impost de Patrimoni per tal de modificar el tipus d’escala de l’impost progressivament de manera que, com a mínim, el primer tram augmenti un 0,05 i el tram més alt un  0,5.
   4. Una modificació dels Tributs sobre el Joc i l’Impost als Casinos, amb especial atenció a la tributació en casinos i complexes lúdico-turístics o hotelers que disposen de diferents tipus o espais per al Joc. 
2. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a presentar en el termini de 3 mesos amb l’objectiu de gravar i reduir les externalitats negatives de l’activitat turística:
   1. Una modificació de l’impost sobre les estades en establiments turístics per tal de, com a mínim, modificar-ne l’objectiu i les afectacions. L’objectiu de l’impost serà combatre les externalitats i efectes negatius que l’activitat turística genera sobre el territori i la població, especialment en zones de major concentració turística. I els ingressos derivats de l’impost restaran afectats a la dotació del Fons estructural per la cobertura pública de necessitats residencials, creat a la Llei 4/2017. En el cas dels creuers, s’augmentarà el gravamen.
   2. Una modificació de les Taxes Portuàries de la Generalitat relatives als serveis d’amarratge i subministres per a embarcacions d’esbarjo de la llista 6a, Iots o embarcacions a motor de llista 7a superiors a 8m d’eslora i embarcacions a motor i vela superiors a 12m d’eslora.
   3. Un nou impost especial sobre impactes i consums específics de combustible per a la navegació aèria i marítima a motor en ports, aeroports, aeròdroms i heliports.
3. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat, per tal de complementar les modificacions anteriors, a elaborar un sistema d’indicadors de pressió turística del qual se’n derivi entre d’altres, la creació d’un impost sobre la petjada turística que gravi en funció dels indicadors els impactes negatius de l’activitat turística i les activitats relacionades en termes habitacionals.