Els darrers anys el Principat de Catalunya ha viscut un cicle mobilitzador sense precedents. Aquest cicle pretenia superar els límits dels marcs jurídics existents, i donar una resposta, des de la ciutadania a les múltiples crisis (globals i locals) de tipus econòmica, social i climàtica que s’han anat entrellaçant amb diferents intensitats al nostre país.

De fet, ha estat justament la incapacitat de les institucions municipals, autonòmiques, estatals i europees per donar una resposta positiva a les inquietuds expressades de forma reiterada per la ciutadania organitzada i mobilitzada, un dels principals fonaments de la crisi institucional que, des de 2010 ençà, ha anat aprofundint-se al nostre país, cristalitzant en diferents fenòmens com la “desafecció” o la “indignació”.

En qualsevol cas, i en el que va de segle XXI, les expressions de mobilització popular que apuntaven cap a canvis importants en el sistema polític, econòmic i social vigent han estat molt significatives per la seva constància i quantitat, per les seves dimensions i extensió territorial, però també, per la varietat de temes, àmbits i sectors socials que aquestes mobilitzacions han abastat. 

En aquest sentit, cal tenir en compte entre moltes d’altres, totes les manifestacions en defensa del dret a decidir, les consultes populars per la independència, les manifestacions per la independència de cada Onze de Setembre, les mobilitzacions en defensa del Referèndum de l’1 d’Octubre de 2017, i totes i cadascuna de les mobilitzacions per l’alliberament dels presos i preses polítiques i el lliure retorn de les persones exiliades. En relació als drets socials i laborals, i fins i tot en defensa dels drets civils i polítics i per les llibertats, totes les Vagues Generals que han tingut lloc a Catalunya des del canvi de segle - fins a 11 en total (pràcticament 4 vegades més que des del final de la transició del franquisme a l’actual monarquia constitucional). En defensa d’una democràcia real, totes les mobilitzacions sorgides a partir del 15 de maig de 2011 arreu dels Països Catalans i arreu del conjunt de l’Estat espanyol. En defensa de la igualtat salarial entre homes i dones, contra les agressions, la violència i els assassinats masclistes, i en defensa del dret a un avortament lliure i gratuït, en definitiva, les mobilitzacions - massives especialment els darrers anys - en defensa del dret al propi cos de les dones i en contra del sistema patriarcal. O també les constants i quotidianes mobilitzacions en defensa del dret a un habitatge digne, i del dret a no ser desnonat sense una alternativa.

En definitiva són innumerables les convocatòries de manifestacions, més organitzades o espontànies, que han tingut lloc als carrers del nostre país. Manifestacions realitzades, cal dir-ho, en l’exercici de drets civils i polítics considerats com a fonamentals en qualsevol societat que es reclami democràtica, com els drets a l’organització, de reunió o d’associació o, a vegades, com l’exercici de la desobediència civil, que malgrat que és obvi que no està reconeguda en cap ordenament jurídic, els seus fonaments, això és, el desacatament d’un dispositiu jurídic considerat injust, sí està reconegut en la carta dels drets humans.

És des d’aquesta perspectiva que cal valorar l’actuació dels cossos policials, una actuació que no sempre ha estat respectuosa amb els drets civils i polítics esmentats.

Malauradament són massa els exemples en aquest sentit. I darrerament n’hem tingut alguns exemples lamentables. El passat 19 de setembre un operatiu policial en el marc d’un desnonament va acabar amb unes dures càrregues policials que van tenir lloc després que el desnonament hagués estat suspès. Com a conseqüència de les càrregues, una dona patí un atac epilèptic.

Així doncs, i amb l’objectiu de garantir un control efectiu dels cossos de seguretat, amb l’objectiu d’acomplir els seus objectius de garantir la seguretat i l’ordre públics, així com el ple exercici de totes les llibertats i drets polítics i civils, i també, per extensió, tots els drets socials, econòmics i culturals, i doncs, de generar mecanismes de control envers els dispositius policials i els seus efectes, així com el control públic de la qualitat i eficàcia dels seus serveis, el Parlament de Catalunya ha discutit múltiples propostes. Així doncs, durant la X legislatura es va treballar a la Comissió d’estudi del model de seguretat i de l’ordre públic, que va prohibir les pilotes de goma; mentrestant, el grup de treball sobre Centres d’Internament d’Estrangers va acordar també un posicionament del Ple del Parlament exigint-ne el seu tancament. Durant la XI legislatura es va treballar per a crear un registre de morts sota custòdia policial i un Observatori Públic dels cossos policials per a garantir la defensa dels Drets Humans en el marc de les actuacions policials. Ambdues propostes van ser rebutjades per la majoria de grups de la cambra, la primera al·legant criteris de confidencialitat, i la segona amb l’argument que el Cos de Mossos d’Esquadra ja disposava de mecanismes interns de control.

Però ni la confidencialitat ni els mecanismes interns de control poden ser arguments que s’oposin a la necessitat de generar mecanismes públics de control dels cossos policials que tinguin el compromís de garantir els drets humans en totes les actuacions d’aquests. És fonamental que aquests mecanismes abordin tots els punts foscos de les vulneracions de drets per part dels cossos policials – premsa, persecució dissidència, males praxis als operatius, control públic de les actuacions, etc – i que puguin disposar d’independència i d’imparcialitat envers els cossos policials per tal de poder garantir un correcte desenvolupament de les funcions de control des de la perspectiva dels Drets Humans.

Per això:

1. El Parlament de Catalunya urgeix el Govern de la Generalitat a crear, en un període màxim d’un any, un registre amb les dades relatives a les morts sota custòdia policial a Catalunya i de les causes d’aquestes.
2. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a crear, en un període màxim de 5 anys, un organisme públic i independent, amb els recursos adients per què pugui exercir un control públic en relació a les actuacions dels cossos policials a Catalunya, tot cobrint les funcions de control, denúncia i transparència en relació a les vulneracions de drets fonamentals.
3. El Parlament de Catalunya insta el Síndic de Greuges a:
   1. Elaborar un informe anual específic que inclogui totes les denúncies per casos de vulneració de drets humans per part dels cossos policials que desenvolupen funcions a Catalunya.
   2. Dur a terme investigacions d'ofici cada cop que hi hagi una denúncia de vulneració de DDHH per part dels cossos policials que desenvolupen funcions a Catalunya, amb l'emissió d'informes específics que hauran d'inserir-se als circuits policials de sanció (Consell de Policia en el cas dels Mossos d'Esquadra i circuits municipals en el cas de les Policies Locals).
   3. Vetllar per la transparència per part de la Conselleria d'Interior, del Ministeri de l'interior i dels ajuntaments de les dades relatives a les morts sota custòdia policial a Catalunya i de les causes d'aquestes.
4. El Parlament de Catalunya insta el Govern de Catalunya i a la seva Conselleria d'Interior a investigar en primera instància, i sense necessitat d'esperar la denúncia formal pertinent, quan hi hagi indicis de vulneració de drets humans per part d'algun agent de policia autonòmica.