La incapacitat de les diferents administracions públiques de nodrir del finançament imprescindible per al sistema universitari ha tingut dos grans efectes: la pèrdua de qualitat de l’ensenyament (malgrat l’esforç de les docents, les investigadores i el personal de les universitats) i el creixement de la influència de les empreses privades a les universitats públiques. Dues de les principals conseqüències d’aquesta major influència privada en el sí de les universitats públiques són, per una banda, una major orientació de la docència i de la investigació i la recerca cap als interessos d’aquestes empreses privades en detriment dels interessos generals; i per l’altra banda, subordina tot l’ensenyament i la investigació universitària a uns criteris, els de mercat, que no només tenen influència en relació a les finalitats i els objectes de docència i recerca, sinó que reverteixen en l’empitjorament de les condicions laborals del conjunt de treballadors i treballadores que fan possible la universitat. 

És per això que:

1. El Parlament de Catalunya urgeix el Govern de la Generalitat a:
   1. Recuperar per a l'any 2020 la xifra de finançament de la Generalitat per a les universitats públiques de l'any 2010 (900 milions d’euros) per arribar l'any 2022 als 1.300 milions d’euros.
   2. Reduir les taxes i preus universitaris aplicats per la Generalitat des de l'any 2011, fins assolir el proper curs 2020-2021 una reducció del 30%, tal i com aquest Parlament ha acordat de forma reiterada. De la mateixa manera, el Parlament de Catalunya insta el Govern a compensar a les universitats públiques per aquesta reducció amb un augment de finançament equivalent a l'impacte de la reducció, que caldria afegir a l'increment pressupostari establert al punt 1.
   3. Donar compliment al  Real Decreto 103/2019, de l’Estatut del personal investigador predoctoral en formació (EPIF) i, per aquelles universitats públiques que no ho hagin fet o acordat encara, aplicar els increments retributius a partir de l’1  de novembre de 2019 amb els corresponents efectes retroactius.
   4. En virtut d’allò que estableix el Real Decreto 103/2019, de l’Estatut del personal investigador predoctoral en formació (EPIF) prorrogar pel màxima legal que possibilita la norma  tots els contractes predoctorals de personal investigador en formació el finançament del qual depèn del Capítol I (FPUs, FPIs, PIFs, AGAUR i altres modalitats) que s’extingeixin amb posterioritat a 15 de març de 2019:
      1. Quan el contracte s’hagi concertat per una durada inferior a quatre anys es prorrogarà successivament sense que, en cap cas, les pròrrogues puguin tenir una durada inferior a un any.
      2. Quan el contracte es concerti amb una persona amb discapacitat, el contracte assolirà una durada màxima de sis anys, pròrrogues incloses, tenint en compte les característiques de l’activitat investigadora i l’impacte del grau de les limitacions en l’acompliment de l’activitat, amb l’informe favorable previ del servei públic d’ocupació competent, que a aquests efectes pot sol·licitar un informe dels equips tècnics de valoració i orientació de la discapacitat competents.