La CUP es reuneix amb eurodiputats a Brussel·les per traçar estratègies conjuntes amb els pobles d’Europa
El diputat de la CUP Crida Constituent, Carles Riera, s’ha reunit avui a Brussel·les amb diversos eurodiputats del Parlament europeu per abordar el context polític que viu a Catalunya, fruït del procés d’autodeterminació.
Durant el matí d’avui Riera ha mantingut reunions bilaterals amb l’equip de Martina Anderson, eurodiputada del Sinn Feinn; Gabrielle Zimmer, presidenta del grup parlamentari de Die Linke i amb l’eurodiputada del Bloco d’Esquerda, Marisa Matias, per fer un anàlisi del context polític actual i una retrospectiva de tot el que ha passat durant els darrers anys fins a dia d’avui al Principat.
A les reunions amb els eurodiputats, Riera ha fet una exposició de la greu situació de retallada de drets civils i polítics que es viu a l’Estat espanyol i com, fruït del procés d’autodeterminació de Catalunya, la persecució policial i jurídica del moviment independentista ha augmentat sense precedents. També ha compartit l’anàlisi sobre la intensitat política que ha viscut la societat catalana i com durant la tardor del 2017 hi va haver un procés d’autoorganització popular que va ser clau per a celebrar el referèndum d’autoderminació.
Per altra banda, també s’ha abordat la necesitat de traçar estratègies conjuntes amb els pobles d’Europa per fer front a l’augment del feixisme i l’extrema dreta i s’ha demanat un treball amb la societat civil per enfocar aquest conflicte no només com a un problema de Catalunya, sinó com un greuge democràtic a tot Europa que marca un abans i un després pel què fa a la garantia de drets civils, polítics i de llibertats individuals. “El cas català és un exemple més de la necessitat de bastir fronts comuns contra l’extrema dreta i per lluitar contra regressió de drets socials civils i polítics a Europa. La negació del dret a l’autodeterminació n’és un exemple i cal que els pobles d’Europa se solidaritzin i ho llegeixin com una lluita pròpia”, ha assegurat Carles Riera.
Finalment, s’ha insistit amb què la solució democràtica al conflicte català passa per la necessitat d’exercir el dret a l’autodeterminació i és per aquest motiu que cal seguir teixint aliances internacionalistes amb la resta de pobles d’Europa.
«El cas català és un exemple més de la necessitat de bastir fronts comuns contra l’extrema dreta i per lluitar contra regressió de drets socials civils i polítics a Europa. La negació del dret a l’autodeterminació n’és un exemple i cal que els pobles d’Europa se solidaritzin i ho llegeixin com una lluita pròpia»